Si demà em
llevés i no hi fossis,
si fugissis
enmig de la nit,
si em
diguessis adéu mentre dormo,
quin cafè més
amarg al matí.
Si em
diguessis adéu mentre dormo,
quin cafè més
amarg al matí.
Si busqués el
teu pit a trenc d’alba
i només em
trobés amb el buit,
moriria de
por com un nàufrag
en un mar de
llençols infinits.
Moriria de
por com un nàufrag
en un mar de
llençols infinits.
Si et truqués
l’endemà i no hi fossis
deixaria a la
bústia de veu
una llàgrima,
un dolor, una enyorança
i un perdó
pels errors que he comès.
Una llàgrima,
un dolor, una enyorança
i un perdó
pels errors que he comès.
Si demà em
llevés i no hi fossis
no sé pas què
seria de mi...
Lletra i música: Joan Isaac