JOAN ISAAC

Hauria estat preciós

Per a la meva gent (Emi, 1984)


Hauria estat preciós
que tots aquests instants
fossin teus per abraçar-los.

Octubre m’ha portat
a casa el teu record
i el seus vents, la teva imatge.

Però la distància, sovint,
ens porta l’oblit,
altres amors fan renéixer
el perdut somrís.

I els colors tornen a ser
els mateixos colors d’ahir
i la lluna s’enfila, tranqui-la,
damunt la nit.

Però la distancia, sovint,
ens porta l’oblit,
altres amors fan renéixer
el perdut somrís.

Com hauria estat preciós…
Com hauria estat feliç…
però la vida, sovint,
ens separa sense cap avis.

Hauria estat preciós
poder compartir amb tu
nous amics que no coneixes.

Hauria estat preciós
poder compartir amb tu
els silencis del capvespre.

Però la distancia…

Lletra: Joan Isaac
Música: Amado Jaén