 |
| Inesperat (Philips, 1984) |
He canviat el teu cos
pel record de les fruites d’agost
al mercat oriental d’Istanbul.
He canviat els teus ulls
per les nits que té Grècia a l’hivern
quan el blanc es congela en l’atzur.
He canviat el teu bes
pel somrís de l’infant,
que suant, toma a casa a les sis.
I els teus dits pels dels úsics de jazz,
que als carrers de ciutat em deturen l’instint.
Però no ha estat fàcil, saps...?
He canviat els teus mots
pels ocells que he trobat tot volant
enmig dels crepuscles marins.
He canviat el teu pas
per l’estel que al meu pit
s’ha enfonsatper mostrar-me
el meu nord indecís.
He canviat el teu bes
pel somrís de l’infant,
que suant, toma a casa a les sis.
I els teus ditspels dels músics de jazz,
que als carrers de ciutat em deturen l’instint.
Però no ha estat fàcil, saps...?
(oblidar els bons temps en que tu i jo érem amics...!… pianista, toca per a mi “Les fulles mortes”)
pel record de les fruites d’agost
al mercat oriental d’Istanbul.
He canviat els teus ulls
per les nits que té Grècia a l’hivern
quan el blanc es congela en l’atzur.
He canviat el teu bes
pel somrís de l’infant,
que suant, toma a casa a les sis.
I els teus dits pels dels úsics de jazz,
que als carrers de ciutat em deturen l’instint.
Però no ha estat fàcil, saps...?
He canviat els teus mots
pels ocells que he trobat tot volant
enmig dels crepuscles marins.
He canviat el teu pas
per l’estel que al meu pit
s’ha enfonsatper mostrar-me
el meu nord indecís.
He canviat el teu bes
pel somrís de l’infant,
que suant, toma a casa a les sis.
I els teus ditspels dels músics de jazz,
que als carrers de ciutat em deturen l’instint.
Però no ha estat fàcil, saps...?
(oblidar els bons temps en que tu i jo érem amics...!… pianista, toca per a mi “Les fulles mortes”)
