Adéu-siau, Josep Maria

De Profundis (Discmedi, 2006)

No mata el treball,

ni l’avorriment,

ni el fum del tabac,

ni fruita transgènica,

ni mata la fam,

ni em mata Madrid,

ni mata la pena,

ni la fil·loxera.

No mata el poder,

ni mata el diner,

ni el colesterol

que nia a les venes,

ni els raigs de color

ultravioleta.

Ni mata l’amor

de les senyoretes.

No mata la por,

ni el fred siberià,

ni mata el plaer,

ni mata l’enveja,

ni mata la son,

ni mata la set,

ni la vanitat,

ni la estupidesa.

Mata molt més

quan marxa un amic

i no t’ho pots creure…

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Bàsic (Discmedi, 2007)

I passa, passa el temps

De Profundis (Discmedi, 2006)

I passa, passa el temps inexorable,

i tot segueix un ritme ja previst,

i tot el que veiem ens sembla que ho hem vist

i ens costa donar marge a l’esperança.

I passa, passa el temps inexorable

com un cavall veloç i desbocat.

Que immens que es fa el passat, que curt és el futur!

I tot ho resumim en anar passant...

I passa, passa el temps, i passa i passa...

I passa, passa el temps inexorable

i descobrim sorpresos als miralls

ferides del passat que tornen cada nit

a dir-nos que no és bona la nostàlgia.

I passa, passa el temps inexorable.

Sentats a la terrassa en front del mar,

mirant a l’infinit, absorts per l’espectacle,

creiem que hem descobert l'eternitat.

I passa, passa el temps, i passa i passa...

I ens abracem a un cos i es fa el miracle

de no sentir-nos orfes uns instants.

I obrim de bat a bat a l’ànima finestres

per anar esperant sense patir l’interrogant.

I passa, passa el temps, i passa i passa...

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

L’home model

De Profundis (Discmedi, 2006)

No fuma, ni beu,

per a ell tot té un preu,

l’home model...

Llegir és saludable,

fulleja el Financial

després d’esmorzar.

Vestir-se impecable

millora la imatge

de l’home actual.

Ni esquerra, ni dreta.

No opina ni es mulla,

però que bé que es despulla

a casa de l’amant.

La dona, una santa,

tres cops per setmana

va a fer-se banys d’algues,

que són naturals.

Devora dietes,

com fan les tietes

després dels Nadals.

Es ven al diable,

tot sigui per vendre:

aquí tot s’hi val.

I es mira amb distància

les panxes inflades

de l’Àfrica infant.

Que bones les ostres

del Waldorf Astoria

-cinquena avinguda-

la nit de cap d’any.

Seria perfecte,

un somni, una festa!

Faria bestieses

per ser americà.

I un dia d’agost es mor

com un gos

al cul d’un gimnàs.

Però no fuma, no beu,

però tot té el seu preu.

Home model...

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Hivern

De Profundis (Discmedi, 2006)

He vist en els teus ulls

gent amb abrics corrent.

Pluja dispersa,

gotes de gebre

entre les heures

dels teus cabells.

He vist en els teus ulls

el tedi somnolent,

darrere dels vidres

dels bars calents,

curulls de gent

fumant-se el temps.

Tot era hivern.

entre tu i jo,

tot era hivern.

He vist en els teus ulls

el gris profund del mar,

platges desertes

i neus perpètues

quan t’he besat,

quan t’he besat.

Tot era hivern

entre tu i jo,

tot era hivern.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Duets (Discmedi, 2007)

Tot és fràgil

De Profundis (Discmedi, 2006)

Com el vol indecís d’un sospir

que arriba amb esma al pit, les tardes tèbies.

Com la llum dels capvespres d’abril,

que claregen les nits de Primavera.

Tot és fràgil, massa fràgil,

fràgil, ...

Com l’estranya saviesa dels vells

o el dibuix d’un ocell sobre les roques.

Com la flor que s’ha obert d’improvís,

la riquesa, l’oblit, la bellesa.

Tot és fràgil, massa fràgil,

fràgil, fràgil, fràgil.

Com el temps que s’amaga als miralls

o el misteri profund d’un incendi d’estrelles.

Com la vida que tinc a les mans,

com un germà que he abraçat en l’absència.

Tot és fràgil, massa fràgil.

fràgil, fràgil, fràgil.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Em parlaves de l’amor

De Profundis (Discmedi, 2006)

Em parlaves de l’amor

com d’un riu menut de netes aigües.

Com les dunes dels deserts,

impossibles, suaus, inabastables.

Em parlaves de l’amor,

jo t’escoltava...

Em parlaves de l’amor

com d’un mar curull de veles blanques.

Com la fruita que llueix

orgullosa i fresca entre les branques.

Em parlaves de l’amor,

ahir a la tarda...

Però creu-me, llença-t’hi ara,

que els rius fugen i s’amaguen.

Però creu-me, creu-me, creu-me,

no t’importi la fondària...

Em parlaves de l’amor

com d’un riu menut de netes aigües.

Com la fruita que llueix

orgullosa i fresca entre les branques.

Em parlaves de l’amor,

jo t’escoltava...

Però creu-me, pren-la ara,

que la fruita és dolça a l’arbre.

Però creu-me, pren-la, pren-la,

Tant se val si enverinada...

Em parlaves de l’amor,

em parlaves de l’amor

sense mirar-me.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

A la Paula li falten més hores

De Profundis (Discmedi, 2006)

A la Paula li falten més hores,

les deu, les cassoles, la “mani” del No.

I planta valenta la tenda

al mig d’una plaça, terreny de senyors.

I sent que es juga la vida

amb cada consigna que crida amb el cor.

Doncs creu que el futur se li escapa

si es queda callada i passa de tot.

Quina trempera!

Quina manera

de fer que viatgi dels meus molts cinquanta

als teus pocs dinou.

Quina trempera,

quan et rebel·les!

Espera’m, que baixo,

que jo t’acompanyo i m’espolso la son!

I sent que no es sent espanyola,

que les castanyoles li queden molt lluny.

I es pinta en el front l’estelada...

El toro d’Osborne avui ho té cru!

I ara entén quan el pare

a voltes li parla d’un maig a París,

i veu que encara és possible

tocar la utopia amb la punta dels dits.

Quina trempera!

Quina manera

de fer que viatgi dels meus molts cinquanta

als teus pocs dinou.

Quina trempera,

quan et rebel·les!

Espera’m, que baixo,

que jo t’acompanyo i m’espolso la son!

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Cala la nit a San Remo

De Profundis (Discmedi, 2006)

Cala la nit a San Remo,

xiula un tren i se’n va.

Cala la nit a San Remo,

roses blanques a ciutat.

Salpen vaixells plens de flors

penja a lluna allí dalt,

plouen al mar mil cançons

fletxes en aquell somni blau.

A l’autopista francesa,

no hi ha gaire novetats.

Quan més m’allunyo, més penso

que ets un altre Shangri-La.

Joies italianes i altres meravelles (Picap, 2015)

Darrere un teló sons de festa,

canten i ballen els Deus,

màgics perfums de Riviera,

vola en silenci De André.

(Cala la notte a San Remo,

fischia un treno e se ne va,

cala la notte a San Remo,

rose bianche in cittá.

Salpano navi di fiori,

pende la luna lassù,

piovonno mille canzoni,

frecce in quel sogno blu.

Nella autostrada francese,

non ci sono novitá,

allontanandomi penso

que sei l’altra Sangrilá.

Dietro un sipario di fuoco,

cantanno e ballano gli Dei,

màgica aria di neve,

vola in silenzio De André.)

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Adaptació a l’italià: Joan Isaac

Duets (Discmedi, 2007)

Havana dreamin'

De Profundis (Discmedi, 2006)

Sento que vénen temps d’urgències,

d’absències, de dubtes.

Sento que vénen temps d’eclipsis,

en llunes d’exili.

Sento que truquen a la porta

desitjos vells d’adolescència,

i cossos joves despullant-se

en els miralls de Dorian Gray.

Sento florir mil primaveres

en la tardor que tot ho inunda.

Vaixells que salpen dins la boira

i posen proa a la incertesa.

A fora plou amb insistència,

el tròpic té els seus rituals,

i et faig l’amor mentre em rendeixo

a aquell deliri colonial.

És la follia, és la bellesa.

És la follia, és la bellesa.

La vida viatja amb bicicleta

en el llindar de la derrota.

En el cafè de l’Anglaterra,

soneros vells dormen a l’ombra.

Pels vitralls de la finestra,

entra la lluna de puntetes.

Et beso el cos mentre et llegeixo

en un llenguatge de nuesa.

Segueix plovent damunt l’Havana

però el sol de nou entra en combat.

Qui decideix què és la riquesa?

Qui decideix què és la llibertat?

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Bàsic (Discmedi, 2007)

Els infants

De Profundis (Discmedi, 2006)

Són infants desmemoriats

que caminen a passetes

i tremolen com les fulles.

Aletegen amb la tarda...

Si te’ls mires, et responen

amb somriures com agulles.

No recorden com es diuen.

Indefensos, desconeixen

si és hivern o és primavera

si és hivern o és primavera

Si és Milà o Barcelona

la ciutat per on passegen

de bracet de la tendresa,

de bracet de la tendresa.

Et pregunten mil vegades

el mateix que fa una estona,

però no es cansen i insisteixen.

Però que bé que se’n recorden

de la fam de l’estraperlo,

de refugis i sirenes...

De Durruti, els vienesos,

de Belchite, de Gernika

i dels somnis fets a miques,

i dels somnis fets a miques...

Si te’ls trobes, acarona’ls.

Acompanya’ls, que no es perdin.

Són tan fràgils com la brisa,

els infants de vuitanta anys.

(A Giovanni que un dia es va perdre)

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

T’estimo en la rutina

De Profundis (Discmedi, 2006)

T’estimo en la rutina

dels vespres coneguts.

T’estimo en el llenguatge

dels gestos ja sabuts.

T’estimo quan em beses

com a un desconegut.

T’estimo si ens sorprèn

l’amor desprevinguts.

T’estimo en la derrota

del cos en front del mirall.

T’estimo en el desordre

que em posa tan malalt.

T’estimo en els llarguíssims

silencis de sofà.

T’estimo quan t’emprenyes

si em fumo el teu tabac.

T’estimo quan em deixes

penjat sota els llençols.

T’estimo quan em dius

“Sembla que visquis sol!”

T’estimo quan no entens

que a mi m’agradi tant

la pluja tardoral

que inunda la ciutat.

T’estimo simplement

per tot allò que no t’hauria

d’estimar.

T’estimo quan et queixes

que no tens temps de res,

que sempre estàs corrent

-“Ningú no m’ho agraeix!”-

T’estimo quan t’aixeques

traient foc pels queixals.

Millor que no parlem

del teu mal despertar...

T’estimo quan segueixo

els rastres que has deixat,

que em porten als teus braços

després d’un temporal.

T’estimo entre les restes

de la passió enyorada.

T’estimo preocupada,

absent, despentinada...

T’estimo quan t’agafa

la neura dels regals,

els dies de Nadal

que em deprimeixen tant.

T’estimo en la mesura

que els déus m’han ensenyat...

Ja ho saps, que no m’agrada

llegir-me els manuals.

T’estimo simplement

per tot allò que no t’hauria

d’estimar.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac