JOAN ISAAC

Records d'un vençut

Viure (Ariola, 1977) LP
Viure (SONY/BMG, 2007) CD













Se’l pot trobar en un bar
abraçat a un “suau”
amb els ulls mig tancats
i la boca resseca,
o en un banc verd
d’algun parc retirat, passejant
algun nét del que està enamorat.

Va néixer quan morí
el segle passat,
fill d’un petit comerciant;
anà a l’escola fins als catorze anys,
després el varen posar a treballar
fent d’aprenent o qui sap.

Encara té a les mans
el perfum de París
d’una amant de vint anys
que l’oblit s’ha empassat
i un “canotier” palla beix
que lluïa als cafès
o als concerts del diumenge al Parc Güell.

I guarda al fons d’un calaix mig secret
algun “Diluvi” molt vell
on dormen mots
que el temps anà desfent.
Ai! si sabéssiu el bé que et van fer
pocs et dirien vençut.

Però aquell divuit de juliol
maleït cent mil cops
va robar-te el somrís
i un grapat de companys;
bombes, canons, sang i plor,
testimonis presents
del triomf que et va dur molt lluny d’aquí.

Després l’exili, França, els Pirineus,
gent de costums diferents
i una cremor clavada en el teu pit
que encara espera que torni el teu temps:
tots lluitarem per aquest fi.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac

Història d’un diari

Viure (Ariola, 1977) LP
Viure (SONY/BMG, 2007) CD













Aquest diari que sovint
fullejo quan encara sóc
al darrer son de cada dia.

L’aroma del cafè es confon
amb el perfum que li ha donat
l’impremta de parets humides.

Un marge blanc immaculat,
la taca de cafè que es fa
renec primer de cada dia.

Fotografies, titulars,
“tendència”, data, fundador,
telèfon, preu i director.

Editorial: prudència i seny.
La coma al lloc que li pertany,
el punt precís, la ploma calla.

Jocs de paraules eternals,
segones intencions punxants,
pseudònims fets amb certa gràcia,
discursos i declaracions
d’algun polític demagog
utilitzant frases estàndard:
“Manteniment de l’ordre intern,
l’enemic està pendent.
Normalitat, normalitat”.

El full disset informarà
d’allò que passa a l’estranger,
disturbis, vagues generals.

En el divuit, un subscriptor
es queixarà d’un espai verd
que encara no ha arribat a veure.

L’economia defalleix,
el sucre puja i el cafè
es torna amarg abans de prendre’l.

Una senyora s’ha llançat
d’un cinquè pis i s’ha fet mal.
“S’acosta un temps primaveral”.


L’esquela d’un difunt dirà:
“Pregueu a Déu perquè aviat
tingui el descans que es va merèixer.”

La cartellera anunciarà
un film versió original
que ja es molt vell abans l’estrena.

Un espectacle prohibit,
el crític que diu sempre: no!,
petites notes culturals.

L’esport: un ídol s’ha fet mal.
Compro un piano en bon estat.
Sóc llicenciat i cerco feina.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac

Per això canto cançons

Viure (Ariola, 1977) LP
Viure (SONY/BMG, 2007) CD














Perquè sou els responsables d’un estat de confusió
amb mil frases que aprofiten la ignorància i el temor,
perquè sou els responsables d’un país sense horitzó
i inefables jurisperits de les lleis d’un sol color.

Per això m’alço amb les cançons!

Perquè us faig dipositaris de misèries i opinions
que aviat són enterrades sin no fan el pes degut,
impertèrrits dialèctics d’un monòleg de mal gust,
perquè sóc conscient encara del que faig i del que vull.

Per això m’alço amb les cançons!

Perquè em sento membre nítid d’una llengua i més costums
massa voltes declarades enemics número u,
perquè m’estimo els lògics instruments de l’opinió,
que és paraula no volguda per romàntics i quixots.

Per això m’alço amb les cançons!

Perquè odio aquests romàntics d’una guerra de mal nom,
decadents herois nostàlgics de trinxeres i canons,
inefables moralistes si es presenta l’ocasió,
perquè vull respirar lliure, jo, tu, ell i vuit milions.

Per això m’alço amb les cançons!

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac






De tu he après

Viure (Ariola, 1977) LP
Viure (SONY/BMG, 2007) CD



De tu he après que és tan difícil
conèixer els límits de l’amor,
desfer les cintes que ens deturen
el rius més braus de l’interior.
De tu he après que som molt poc.

De tu he après que massa ràpid
cremem el temps que ens han donat
dient paraules que, a vegades,
desfan l’encant de cada pas,
desfan l’encant de cada pas.

De tu he après que no fa falta
prometre’ns cels que mai no hem vist;
som massa absurds per arriscar-nos
el temps és llarg, esquerp i dur,
el temps és llarg, esquerp i dur.

De tu he après que som tan febles
que els vents més suaus ens fan girar
i ens costa, a voltes, reconèixer
que potser al fons som ignorants,
que potser al fons som ignorants.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac

A Margalida

Viure (Ariola, 1977)
Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom del teu amant,
bandera negra al cor.

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom del teu amant,
bandera negra al cor.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l’ombra fidel
que és nostra tothora.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom del teu amant,
bandera negra al cor. 

Lletra: Joan Isaac i Joan Ollé
Música: Joan Isaac
“Dedicada a Margalida, amant eterna

Bàsic (Discmedi, 2007)


El desencant

Viure (Ariola, 1977) LP
Viure (SONY/BMG, 2007) CD













Guardeu, ulls meus,
guardeu amb zel,
el ritme d’aquests mots senzills,
la calma de la nit polir
les ones d’aquest mar tan vell,
les aigües d’aquest mar tan meu.

Guardeu, ulls meus,
guardeu contents
els fruits d’un temps sense retorn,
la groga llum espurnejar,
les tardes que hem creuat tants cops,
les tardes que hem creuat tan junts.

I apreneu el crit del vent
i de l’art, la llibertat…
que mai no seran prou
tots els tresors que haveu guardat
davant de tant d’engany.

I no deixeu
que us venci mai
l’espant al rostre de la gent
que no coneix cap altre déu
que la ignorància feta preu,
que la ignorància feta llei.

I a poc a poc
aneu desfent
el drama dels desesperats
la nit tancada de tants anys,
el cansament, el desencant.

I apreneu el crit del vent
i de l’art, la llibertat,
que mai no seran prou
tots els tresors que haveu guardat
davant de tant d’engany.

“No hi ha temps per perdre
solament hi ha temps perdut.”
Gilles Vigneault

Lletra: Joan Isaac i Joan Ollé
Música: Joan Isaac


Els poetes

Viure (Ariola, 1977) LP
Viure (SONY/BMG, 2007) CD













Jo no sé pas què em posseeix
i ara m’impulsa a dir en veu alta
no per pregar pietat ni ajut,
ni per a confessar cap falta
allò que m’omple i m’obsedeix.

Cantar és tortura i és dissort.
Quins crits en mi, quin animal
jo mato o quina criatura
en nom del bé, en nom del mal.
Només ho saben els qui han mort.

Machado a Cotlliure és
només un pas enllà de Roses.
El cel li fou feixuc i gris
però es quedà en aquest país
i tancà els ulls per sempre més.

Damunt la plana i el serrat,
damunt les aigües i el coster
un cant s’enfila ple d’esclat,
cap a l’estel Josep Carner,
cap a l’estel Joan Salvat.

Estels, sou fets amb pols de flama
quan ve l’agost caieu, caieu
i tot el cel de nit proclama
la mortandat dels rossinyols
però l’univers què en sap del drama.

El dolor dóna als somnis vida
com ho fa el rusc amb les abelles
i l’home crida on rep ferida
i on té la nafra neix un sol
més bell que l’antiga mentida.

Jo no sé pas què em posseeix
i ara m’impulsa a dir en veu alta
-no per pregar pietat ni ajut,
ni per a confessar cap falta-
allò que m’omple i m’obsedeix.

Lletra: Louis Aragon
Música: Jean Ferrat
Adaptació al català: Josep M. Espinàs

Tres reflexions i una súplica

Viure (Ariola, 1977) LP




Viure (SONY/BMG, 2007) CD














Si us penseu
que escoltant tot s’acaba
heu entès malament les cançons:
tres minuts no han mogut mai muntanyes
però mil veus fan oir al més sord.

Jo no tinc
vocació de polític,
si en tingués no estaria cantant:
però em remoc del cervell a l’estómac
si ens trepitgen el dret d’opinar.

No pretenc
donar lleis ni consignes,
no ho sé fer perquè mai no n’he acceptat,
i si algú em creu proselitista,
res més lluny de la meva intenció.

Perquè crec que el palau del respecte
és sagrat com els déus de l’Olimp:
cadascú ja en té prou amb la vida
perquè jo li assenyali el camí.

Però si algú
diu: “Jo sóc apolític”,
“apostòlic” o “tant se me’n fot”,
em faria un favor increïble
oblidant-se de les meves cançons.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac

Un dia partiré

Viure (Ariola, 1977) LP




Un dia partiré
amb els grocs del capvespre,
les ombres del xiprer
i els verds de les arbredes.

Els vermells del matí
em besaran les penes
i els cabells de la nit
s’enredaran amb l’herba dels camins.

Els blancs dels ametllers
esquitxaran sanefes
que el vent bressolarà
amb un fons blau que espera dins la mar
de la nostra incertesa.

Potser em preguntaran
els til·lers de les comes,
si he vist despertar els blaus
del mar que tant ignoren.

Jo els hauré de dir
que el seu desig em crema,
però encara no he pogut
desfer una cinta negra dels meus ulls,
desfer una cinta fosca…

Lletra: Joan Isaac


Viure

Viure (Ariola, 1977) LP

Viure (SONY/BMG, 2007) CD














Podria viure ignorant la història meva que no vull,
podria viure ignorant el temps inútil que hem perdut,
la meva mort entre xiprers, tot fent-me terra lentament.

Podria viure sense saber dels arbres aquell cant secret
que escolto quan la llum s’adorm, i l’aigua clara d’en Rimbaud,
els suaus nocturns de Chopin, en Bach, en Mozart o en Ravel.

Podria viure ignorant els anys que em van marcint la pell
i dos llaguts creuant-se a la mar, la tomba freda d’un company,
les dues roses que hi ha posat, colgant el plom que l’ha enterrat.

Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon:
un aire nou per respirar...
però encara sento cada matí un sol que neix entre els meus dits,
una claror que em fa aixecar: viure! viure!

Podria créixer fent-me estrany a aquell poeta decadent
esclau d’un art que em fa fiblar, o la humitat dels meus carrers,
la llengua que m’estimo tant, l’aroma d’un amor llunyà...

Podria escriure sense dolor fugint de l’odi que retinc,
podria escriure sens dolor silencis llargs dins les cançons,
històries tendres, versos blancs, morals triomfants, inconsistents.

Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon:
un aire nou per respirar...
però encara sento cada matí un sol que neix entre els meus dits,
una claror que em fa aixecar: viure! viure!

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac-Jep Nuix-Rafael Escoté