JOAN ISAAC

Ai, amic

Però no em robareu la força (Edigsa, 1975)
És tard (Picap, 2011)
Ai, amic si t’has llevat
amb el rostre adolorit
de dolor sense dolor,
ai, amic tu ets com jo.

Si d’un riu en fas un mar
i d’uns ulls estremiment
no t’amaguis de ningú
que el teu cel també és el meu.

Si el teu pas no té camí,
i un sol gest et pot ferir,
que el teu cos no plori mai,
mil ferides li obriran.

Si t’assenyalen pel carrer
com si fossis molt estrany,
no et preocupis riu ben fort
que s’enterren poc a poc
dins la seva realitat.

Si el teu pas no té camí,
i un sol gest et pot ferir,
que el teu cos no plori mai,
mil ferides li obriran.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac

Pèro no em robareu la força

És tard (Picap, 2011)
Però no em robareu la força (Edigsa, 1975)
 
Podreu tornar a trucar
a la porta de ma vida
que fou closa per vosaltres,
que sou força que detura
les paraules de la boca
i el rellotge d’una vida.

Però no em robareu la força! No.
Però no em robareu la força!
Però no ens robareu la força! No.
Però no ens robareu la força!

Podreu oblidar, si voleu,
des de les vostres altures,
els crits llunyans i els dubtes
d’aquesta joventut que crida,
també que em sento ferit
per llances d’hipocresia.

Però no em robareu la força! No.
Però no em robareu la força!
Però no ens robareu la força! No.
Però no ens robareu la força!

Ara que sé el que és
sentir-se sol algun dia,
lluitar per causes venudes,
tenir el cos adolorit
de tanta fam de justícia
avui que està tan ferida.

Però no em robareu la força! No.
Però no em robareu la força!
Però no ens robareu la força! No.
Però no ens robareu la força!

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac